Informe: Experiment per reconèixer alguns glúcids i lípids.

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar el reconeixement d'alguns glúcids i lípids per grups. Cadascú tenia 5 gots en els que hi havia un glúcid o lípid diferent i havíem d'esbrinar quin era cadascun.

Paraules clau: 

- Glúcid, lípid, Lugol, Sudan, Fehling A, Fehling B, sacarosa, midó, glucosa, llet,...

Presentació: 

Presentació: 

- En aquest experiment la pregunta és evident: quin és quin? Encara que també ens vam preguntar de quina forma reaccionarien les diferents substàncies al aplicar els diferents reactius.

Què vam fer?:

- El primer pas del procés per descobrir quin glúcid o lípid hi havia al got, era el mateix per totes les substàncies dels gots: posavem una mica de la mostra dins un tub d'assaig, a continuació hi posavem 3 o 4 gotes de Fehling A i de Fehling B, ho escalfavem 2 minuts i depenent del color que sortís una vegada escalfada la "barreja", seria una substància o altra. Si per exemple ens sortia blau, com hi ha més d'un glúcid o lípid blau, agafavem una nova mostra sense haver-la barrejat amb res, i la barrejavem amb Lugol o Sudan i depenent del color que aquests forméssin, seria un glúcid o lípid o altra.

Què vam observar?: 

Mostra A: Sacarosa.

- Posem una mica de la mostra al tub d'assaig i ho barregem amb Fehling A i Fehling B. Ha sortit color blau. Ho escalfem 2 minuts al fogonet. Ho treiem i està del mateix color blau que abans. Pot ser sacarosa o midó, però per saber-ho hem de posar una nova mostra en un nou tub d'assaig i posar-hi Lugol. Si queda de color vermell serà sacarosa i sino, midó. És de color vermell, és a dir, sacarosa.

Mostra B: el got està buit.

Mostra C: Midó.

- Aquesta vegada ha estat una mica més complicat esbrinar de quina substància es tractava, perquè hem fet la barreja del glúcid o lípid amb Fehling A i Fehling B i ens ha sortit un color indefinit. Hem fet una nova barreja posant una gota d'aquesta substància desconeguda i l'hem barrejat amb Lugol, que ens ha donat un color negre, que vol dir que és midó.

Mostra D: Glucosa.

- Hem barrejat la substància D amb Fehling A i Fehling B i una vegada escalfat, ens ha sortit un color taronja intens. Això volia dir que podia ser maltosa o glucosa, però al laboratori no teniem maltosa, així que que era glucosa.

Mostra E: Llet sencera.

- Com la substància era blanca, hem intuït que seria llet, encara que no sabíem si seria llet sencera o desnatada. Ho hem barrejat directament amb Sudan i ha sortit un color vermell-taronja, és a dir, un lípid, que té greix: llet sencera.

Conclusions: 

- Hem descobert quines eren totes les substàncies a base de reactius com el Fehling, el Sudan i el Lugol. 

Informe: Experiment de la fermentació alcohòlica.

Resum: 

- Dijous vam practicar la fermentació alcohòlica experimentant amb llevat, farina i aigua. Vam fer dos experiments: el primer consistia en fer una barreja d'aigua, llevat i farina i posar-ho dins una proveta que estava a dins un tub, tapar-ho, i esperar a veure com a dalt del tub es formava CO2, i el segon experiment consistia en posar una goteta de la prova en un portaobjectes i observar-ho al microscopi.

Paraules clau: 

- Fermentació, llevat, CO2, microscopi òptic, proveta,...

Presentació: 

- Ens vam preguntar si veuríem les bombolles de CO2 i què veuríem a través del microscopi.

Què vam fer?:

- En el primer experiment vam agafar un recipient, hi vam posar 50 ml d'aigua i la vam escalfar durant 2 minuts al fogonet. Quan ja la teníem escalfada, hi vam afegir 10 gr de llevat i 5 gr de farina, ho vam barrejar tot fins que va quedar líquid i després ho vam dipositar dins un tub de plàstic en el que hi havia una proveta connectada. Quan ja havíem posat la barreja a dins, vam deixar-ho reposar per anar observant els canvis que s'anaven produïnt a la proveta.

- En el segon experiment vam posar una goteta de la barreja inicial a sobre d'un portaobjectes. Vam estendre la goteta ben estesa. A continuació vam aplicar una goteta de Lugol (un colorant) i després ho vam tapar amb un cobreobjectes per poder-ho observar al microscopi.

Què vam observar?: 

- En el primer experiment vam observar amb atenció les bombolles de CO2 i en el segon experiment vam observar els bacteris del llevat a diferents augments.

                        160 augments

Conclusions: 

- En el primer experiment no vam veure molts canvis, ja que cada grup tenia una quantitat diferent de farina o de llevat, així que com nosaltres erem el grup que menys farina teníem, vam pensar que podria ser per això.

El mitocondri

Origen del mitocondri:

Els  mitocondris tenen molt en comú amb les cèl·lules procariotes, i per aixó es creu que originalment els mitocondris eren procariotes endosimbiotics.

La teoria endosimbiotica suggereix que els mitocondris provenen d'eubacteris que d'alguna forma van poder sobreviure a un procés  d'endocitosis de la cèl·lula i així es van incorporar al citoplasma.

Els mitocondris van proporcionar a les cèl·lules hostes la capacitat d'obtenir energia per respiració en lloc de només per fermentació, i això els va proporcionar un gran avantatge evolutiu.

Reaccions del mitocondri en diferents òrgans quan falla: 

Al cervell afecta d'una manera en la que pots arribar a tenir un retràs en el desenvolupament, paràlisi cerebral atípica, migranya, infarts o altres tipus de malalties.

El dolor neuropàtic, els desmais, els problemes gastrointestinals, la debilitat..., pot venir produïda per un error en el mitocondri nerviós.

Als musculs, si els mitocondris fallen, poden produïr debilitat, hipotònia, rampes, i altres dolors musculars. 

També poden afectar als ronyons, on pots arribar a tenir desgast renal, que això produeix pèrdua de proteïnes.

Es poden tenir defectes als conductes cardíacs, si el mitocondri falla al cor. 

Al fetge es pot arribar a tenir hipoglucèmia, que és una baixada de glucosa a la sang.

Podríem tenir pèrdua de visió o ceguera, si afecta a la vista, però si afecta a l'oïda, tindriem pèrdua auditiva o sordesa. 

Si falla al pàncrees podríem presentar diabetis o fallada pancreàtica exocrina.

Informe: Experiment de la fermentació del sucre de la llet (lactosa).

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar la fermentació del sucre de la llet, la lactosa, al laboratori. 

Vam fer dos experiments: el primer consistia en observar els bacteris que conté una goteta de iogurt a través del microscopi i el segon era fabricar un iogurt.

Paraules clau: 

- Fermentació, lactosa, iogurt, portaobjectes, cobreobjectes, colorant ( cristall violeta), llet, bacteris...

Presentació: 

- Ens vam preguntar què veuríem a través del microscopi i si realment aconseguiríem fabricar el iogurt.

Què vam fer?:

- En el primer experiment vam agafar una gota de iogurt i la vam posar a damunt un porteobjectes. Vam escampar el iogurt pel porta i vam escalfar la preparació en un metxer. Vam posar un colorant (cristall violeta) a sobre la preparació durant dos minuts. A continuació vam netejar el colorant del portaobjectes amb aigua destilada. Vam  posar el cobreobjectes a damunt del portaobjectes amb precaució Després vam observar la preparació al microscopi. 

- En el segon experiment vam barrejar 100 ml de llet amb 1 ml de iogurt a dins d'una proveta. Quan ja estava ben barrejat ho vam posar a dins d'un pot de vidre i a continuació ho vam posar al forn durant 24 hores a 37°C.

Què vam observar?: 

- En el primer experiment, el del microscopi, vam podem observar els bacteris a diferents augments com per exemple:

                                        160 augments

Conclusions: 

Al microscopi vam observar diferents bacteris. No sabem si s'ha produït el iogurt perquè no ho hem comprovat.

Disseny experimental

-El problema:

A la terrassa de casa meva tinc un ficus i aquest matí l'he trobat sec, perquè s'ha mort?

-Les hipòtesis:

1. Potser estava en una zona massa assolellada, ja que creixen millor amb ombra.

2. Potser no tenia suficient quantitat d'aigua.

3. Potser no tenia l'adob suficient.

4. Contaminació de l'aire.

-Variable independent:

Primer agafes 4 ficus: el primer el situes en una zona assolellada, al segon no li poses molta aigua, al tercer no li poses adob i al quart el poses en una campana de vidre amb una elevada proporció de CO2.

-Variable dependent:

Una d'aquestes plantes morirà, igual que el ficus de la meva terrassa.

E.O. Wilson

En aquesta xerrada ens explica que nosaltres, els joves, som el futur, que si ens agrada la ciència l'hem de practicar, que no ens espantem si no ens agraden les matemàtiques i, per exemple, ens agrada la biologia. Ha dit: "Hi ha excel·lents científics que son matemàticament semianalfabets". Després explica que per qualsevol problema científic que es descobreixi, segurament, hi haurà una solució.

Materials de laboratori

Redacció

El dijous vam fer classe al laboratori amb el professor Sal. Vam estar parlant i discutint uns quants temes. Ens va dir que a la ciència és molt important no confiar-se i dubtar sempre, ja que si una cosa no es comprova científicament, dificilment serà aprovada, així que mai podem estar segurs de res, científicament parlant. També ens va dir que és molt important comprovar: primer de tot hem de dubtar sobre el que estem "experimentant" i mirar si es pot fer demostrar científicament i després, comprovar-ho amb un experiment científic.

També hem parlat sobre els diferents instruments del laboratori i els seus noms.

Això m'ha ensenyat bastant ja que ara sé què he de fer quan he de comprovar algo científicament.

Fer preguntes i trobar les respostes

1.

a) El camp d'estudi de la termodinàmica és la física.

b) Els principis de la termodinàmica són estudiar els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

2.

1- Biologia ambiental: és la branca de la biologia que estudia la relació dels sistemes biològics (organismes, espècies, ecosistemes) amb el seu entorn. És a dir, el coneixement de la biodiversitat i del paper que juga en el funcionament de la biosfera.

2-Biologia humana és una ciència interdisciplinària que inclou els camps de la biologia, l'antropologia biològica, l'arqueologia, la nutrició i la medicina, i se centra en els humans; està estretament relacionada amb la biologia de primats i amb altres camps. 

3- Biologia marina: és la branca de la biologia que estudia els éssers vius i les seves interrelacions amb l'ecosistema marí.

4- Bioquímica: és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

5- Ecologia: és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers viusentre ells i amb llur medi;[1] és la biologia dels ecosistemes. També es pot definir com l'estudi científic de les distribucions, l'abundància i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient.

6- Botànica: és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals. El concepte de vegetal, que estava clar en temps d'Aristòtil, ha quedat desdibuixat pel desenvolupament del coneixement, de manera que al seu torn es defineix per ser l'objecte d'estudi de la botànica.

3. 

Ull humà: té una resolució d'aproximadament 100µm. El tamany més petit que pot veure l'ull humà és 0,1 mil·límetres, el que equival al gruix d'un cabell.

Microscopi òptic: Ofereix desde 0,1 mil·límetres a 0,0002 que és suficient per veure bacteris i organismes unicel·lulars

Microscopi electrònic: Es veu des d'una pantalla, i la imatge es crea a partir d'una corrent d'electrons. En aquest microscopi podem veure mides des de 0,01 fins a 0,00000001 mil·límetres, podríem veure fins a un àtom.

Victoria Rodríguez

Classe Canigó