Informe: Velocitat de difusió d'un gas

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar la velocitat de difusió d'un gas. Vam fer servir els gasos NH3 i Hcl. Primer de tot, el senyor Sal ens va explicar què era el paper indicador; són com unes tires de paper de color groc que canvia de color segons el gas al que estigui sotmès. Després, vam plantejar unes hipòtesis que posaré després i després vam realitzar l'experiment.

Paraules clau: 

- Àcid, amoníac, paper indicador, gas, difusió...

Presentació: 

En aquest experiment les possibles hipòtesis plantejades van ser: Potser l'àcid es difondrà més ràpid, potser l'amoníac es difondrà més ràpid o potser tots dos a la mateixa velocitat.

Què vam fer?:

- Vam posar 7 tires de paper indicador, separades, dins un tub de plàstic; després vam mullar dos cotons, un d'amoníac i l'altre d'àcid, i els vam posar un a una punta del tub i l'altre a l'altra punta i per últim, vam tapar els cantons del tub amb uns taps de plàstic dur. Vam esperar una estona i les substàncies van començar a alliberar el seu gas.

Què vam observar?: 

- Vam observar com les tires de paper més properes a l'amoníac es posaven de color fosc molt més ràpid que les de l'àcid, que poc a poc es posaven de color vermell.

Conclusions: 

- Finalment, vam comprovar que l'amoníac es difon més ràpid que l'àcid perquè pesa menys (17) i l'àcid més (34), per tant, els objectes, persones, etc, que són més lleugers, van més depressa.

Teoria cinetico-molecular

La va proposar Bernoulli, el 1738.

Segons aquesta teoria, els gasos estan constituïts per un nombre molt elevat de molècules que estan en moviment ràpid i incessant. Les molècules xoquen entre sí i contra les parets del recipient que les conté. El seu moviment és en ziga-zaga, sense direccions privilegiades i a diferents velocitats. Per tenir una idea més precisa sobre aquest moviment, cal tenir en compte que les molècules de l'aire es mouen al nostre voltant a velocitats de l'ordre de 400 m/s. La pressió exercida pel gas contra les parets del recipient que les conté és la conseqüència del xoc de les molècules. Les molècules són molt petites i estan molt separades entre si: es troben a distàncies enormes respecte a la seva grandària. Tenen un volum negligible comparat amb el volum total del recipient. És per això que les forces d'atracció entre les molècules dels gasos són molt petites o nul·les. La velocitat de les partícules i, per tant, la seva energia cinètica mitjana depèn de la temperatura del gas. Com més elevada és la temperatura, més ràpidament es desplacen les partícules.