Informe: Densitat d'un gas

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar la densitat d'un gas. Volíem veure com, d'una pastilla efervescent desfeta en aigua, desprenia CO2 i aquest passava per un tub i produïa bombolles a l'aigua d'un altre got, connectat pel tub que he mencionat anteriorment.

Paraules clau: 

- Efervescent, gas, tub, CO2, densitat,...

Presentació: 

En aquest experiment les possibles hipòtesis plantejades van ser: Potser no es produeixen bombolles a l'altre vas, potser el gas no aconsegueix passar pel tub i arribar al vas, potser la pastilla sencera és massa quantitat...

Què vam fer?:

- Vam posar un vas ple d'aigua i una proveta amb aigua a dins, que vam girar ràpidament perquè l'aigua no s'escapés, vam posar un tub de plàstic més o menys estret al final de la proveta que vam connectar a l'altre extrem, on hi havia un erlenmeyer amb aigua i la pastilla efervescent a dins, que, a mesura que la pastilla anava desfent-se, el pes disminuïa, i, al final de l'erlenmeyer hi havia un tap ben apretat perquè el gas no marxés amb un forat per ficar el tub i que passés el gas, per tant, el gas no podia passar per altre lloc que no fos el tub.

Què vam observar?: 

- Vam observar com la pastilla es desfeia i el gas anava passant pel tub i, a l'altre vas, produïa bombolles i buidava l'aigua de dins de la proveta i l'omplia de gas, a causa de la pressió que produïa el CO2.

Conclusions: 

- Vam comprovar que el gas que l'efervescent produïa CO2 i aquest feia bombolles a l'altre got.

Informe: Velocitat de difusió d'un gas

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar la velocitat de difusió d'un gas. Vam fer servir els gasos NH3 i Hcl. Primer de tot, el senyor Sal ens va explicar què era el paper indicador; són com unes tires de paper de color groc que canvia de color segons el gas al que estigui sotmès. Després, vam plantejar unes hipòtesis que posaré després i després vam realitzar l'experiment.

Paraules clau: 

- Àcid, amoníac, paper indicador, gas, difusió...

Presentació: 

En aquest experiment les possibles hipòtesis plantejades van ser: Potser l'àcid es difondrà més ràpid, potser l'amoníac es difondrà més ràpid o potser tots dos a la mateixa velocitat.

Què vam fer?:

- Vam posar 7 tires de paper indicador, separades, dins un tub de plàstic; després vam mullar dos cotons, un d'amoníac i l'altre d'àcid, i els vam posar un a una punta del tub i l'altre a l'altra punta i per últim, vam tapar els cantons del tub amb uns taps de plàstic dur. Vam esperar una estona i les substàncies van començar a alliberar el seu gas.

Què vam observar?: 

- Vam observar com les tires de paper més properes a l'amoníac es posaven de color fosc molt més ràpid que les de l'àcid, que poc a poc es posaven de color vermell.

Conclusions: 

- Finalment, vam comprovar que l'amoníac es difon més ràpid que l'àcid perquè pesa menys (17) i l'àcid més (34), per tant, els objectes, persones, etc, que són més lleugers, van més depressa.

Teoria cinetico-molecular

La va proposar Bernoulli, el 1738.

Segons aquesta teoria, els gasos estan constituïts per un nombre molt elevat de molècules que estan en moviment ràpid i incessant. Les molècules xoquen entre sí i contra les parets del recipient que les conté. El seu moviment és en ziga-zaga, sense direccions privilegiades i a diferents velocitats. Per tenir una idea més precisa sobre aquest moviment, cal tenir en compte que les molècules de l'aire es mouen al nostre voltant a velocitats de l'ordre de 400 m/s. La pressió exercida pel gas contra les parets del recipient que les conté és la conseqüència del xoc de les molècules. Les molècules són molt petites i estan molt separades entre si: es troben a distàncies enormes respecte a la seva grandària. Tenen un volum negligible comparat amb el volum total del recipient. És per això que les forces d'atracció entre les molècules dels gasos són molt petites o nul·les. La velocitat de les partícules i, per tant, la seva energia cinètica mitjana depèn de la temperatura del gas. Com més elevada és la temperatura, més ràpidament es desplacen les partícules.

El cicle de l'aigua

L'aigua compleix un cicle, així com la cadena alimentària, per exemple.

En aquesta imatge podem veur el cicle que realitza, però l'explicaré amb les meves paraules: l'aigua del mar s'evapora, es condensa per convertir-se en pluja i finalment es precipita en forma de neu, gel o pluja, depenent de la temperatura i altres condicions atmosfèriques, llavors, aquesta més tard torna el mar i així successivament.

Informe: Llei de Lavoisier

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar el reconeixement d'alguns glúcids i lípids per grups. Cadascú tenia 5 gots en els que hi havia un glúcid o lípid diferent i havíem d'esbrinar quin era cadascun.

Paraules clau: 

- Balança, pastilles efervescents, aigua, matraç, globus...

Presentació: 

En aquest experiment la pregunta era: el matraç que té el globus reduirà el seu pes a partir de la reacció química? I el que no té globus, es mantindrà igual?

Què vam fer?:

Li vam posar al primer matraç un globus amb un pastilla feta trossos, després vam avocar les pastilles dins l'aigua i vam veure com es va produir la reacció química i aleshores el gas que sense el globus s'hagués perdut, va ser capturat pel globus, aquest es va i no va perdre pes.

Al segon matraç vam posar la pastilla directament a l'aigua, es va produir la reacció química i va sortir el gas, pero com aquesta vegada no hi havia globus, el gas va escapar-se i va reduïr el pes.

Què vam observar?: 

- Vam observar i contrastar les diferències entre el matraç que tenia un globus i el que no el tenia, és a dir, el que el gas quedava atrapat i el globus s'inflava i a l'altre sortia.

Conclusions: 

- Les meves conclusions són que d'un producte tan quotidià com és un efervescent, podem produir una reacció química que allibera un gas que fa que un globus s'infli.

Reproductive System Questions

Excretory System Questions

Respiratory System Questions

Circulatory System Questions

Digestive System Questions

Informe: Experiment de l'extracció d'ADN de cèl·lules de fetge de pollastre

Resum: 

- Dijous passat vam experimentar l'extracció d'ADN de cèl·lules de fetge de pollastre. 

Paraules clau: 

- Fetge, fibres, microscopi, batedora...

Presentació: 

- Ens vam preguntar què veuríem a traves del microscopi.

Què vam fer?:

Material:

- 5 grams de fetge de pollastre.

- Solució al 11% de NaCl i aigua ( aproximadament 250 ml aigua + 30 de NaCl ). 

- Detergent rentaplats diluït al 20 %.

- Etanol de 96°.

- Batedora i embut.

- Pipeta 10 ml.

- Vareta.

- Dos gots de precipitats de 250 ml.

- Gasa per filtrar.

- Microscopi.

-Porta objectes.

I vam seguir aquests passos:

- Es tritura amb la batedora el fetge en 50 ml d’aigua.

- Es filtra diverses vegades el triturat amb la gasa, i així, separar les restes de teixit que no s’ha trencat.

- S’afegeix al filtrat el mateix volum de solució de NaCl. Aquest medi es hipertònic.

- S’afegeix 1 ml de detergent diluït al 20%, (1ml de detergent i 4ml d'aigua).

- Es posa l’etanol mitjançant una pipeta de 50 ml. Aquest s’ha de fer lliscar per les parets del vas de precipitats, amb molt cura, sense que caigui directament sobre la solució.

- Esperar uns minuts fins observar les dues fases.

- Amb una vareta de vidre s’agafen les fibres i s’observen al microscopi.

Què vam observar?: 

- Les fibres del fetge al microscopi.

Conclusions: 

- Hem observat totes les fibres d'un fetge de diferents formes.